La creació de la WQ ha suposat un repte per a mi, ja que no n’havia fet mai cap, però trobo que no és gens difícil el tema tecnològic, per tant, potser m’animo un dia d’aquests a fer-ne una pels alumnes de l’escola on treballo actualment. He pogut veure que el més complicat no és buscar la idea sinó dissenyar unes activitats que permetin assolir uns certs objectius plantejats en un inici. El més important és que motivi a l’alumnat i que els doni ales mitjançant una transferència d’autonomia i de llibertat per a desenvolupar la feina.
La WQ que estem elaborant serveix perquè, mitjançant l'elaboració d’una revista, els alumnes identifiquin i reflexionin sobre el que comporta un canvi de país, de llengua, d’amistats... quelcom que passa cada dia amb nois i noies de la seva mateixa edat: gent que ve del Marroc, del Senegal, de Centre Amèrica...
De fet, ja fa uns dies que entre el grup que vam formar fa un mes i mig més o menys, ja tenim molt encarrilada la Web Quest que se’ns va encarregar des de la Consultoria de l’assignatura d’Interculturalitat i Educació. La veritat és que durant els primers dies hi va haver una mica de confusió, sobretot derivada dels requeriments tecnològics que la Web Quest demanava. El que vam fer és decidir unes quantes companyes de grup perquè s’anessin mirant les normes i les instruccions per a fer aquell entorn a Internet. Mentrestant i paral•lelament, les altres anaven pensant el tema de les activitats que s’inclourien en aquesta. Al cap d’un parell de dies, i quan va estar clar com s’havia de fer, ens vam posar mans a l’obra. He de dir, però, que malauradament trobo que hi ha hagut una participació no totalment regular per part de totes les components del grup, tot i que s’ha anat igualant cap al final de la feina.
Hi ha hagut unes quantes dificultats fins al moment, com per exemple l’elecció de la temàtica de la WQ: al final vam decidir unanimament que l’objectiu bàsic fos la confecció d’una revista escolar d’ESO compartida pels alumnes d’una classe, i dividida en diferents seccions treballades per diferents grups de nois i noies. També aspectes més tecnològics com ara el fet d’ampliar les seccions se’ns va fer prou complicat, així com l’entrada dels links dins de la tasca a seguir (uns enllaços perquè els alumnes puguin ser molt més autònoms en l’elaboració de la WQ).
Penso que, malgrat tot, hem arribat a l’objectiu fonamental (o estem arribant), de la WQ que hem d’elaborar, és a dir, estem construint una eina útil pels alumnes que ens vam imaginar (destinataris) a partir de l’empatia (posar-se al lloc de l’altre, veure els problemes des d’un punt de vista aliè al propi...). A partir de la WQ estem intentant plasmar els continguts més interessants que hem après durant aquest trimestre pel que fa a la Interculturalitat.
Personalment crec que ara mateix, després d’haver fet les PACs encomanades, d’haver llegit el material en paper, d’haver participat en debats en relació al tema, després d’haver-me informat a Internet, etc. Em trobo en un punt bastant significatiu de l’assignatura.
Fins aviat!
dimecres, 18 de novembre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
2. DEBAT
Primerament cal recordar el cas que se’ns va plantejar per a començar a debatre, es va iniciar a partir d’una situació que va passar a quart d’ESO, concretament en un IES on hi ha dos professors que manifesten maneres diferents de treballar la interculturalitat. A partir d’aquí, hi ha problemes pel que fa al treball cooperatiu, i cada professor tira per allà on individualment creu convenient. El professor, en Joel, planteja fer un treball a partir d’uns jocs d’Internet que reflecteixen situacions marginals d’immigrants on els alumnes interactuen i s’han de posar a la pell de l’altre. La Berta, l’altra professora, s’escandalitza i creu que fomenta actituds racistes, intolerància i violència; per això, ella no hi participa, i a més parla a esquenes del seu company amb famílies d’alumnes del centre.
A partir d’aquí es comença a debatre donant arguments a favor i en contra pel que fa dos temes: si els jocs fomenten o no la intolerància i el racisme, i també sobre quin dels professors actua més interculturalment.
Hi ha hagut una evolució gràcies als arguments dels companys i també gràcies a les diferents fonts d’informació que hem consultat. La veritat és que durant el debat s’ha vist una bona comunicació, un respecte pels diferents punts de vista, diverses aportacions molt i molt ben fetes i reflexionades, que juntament amb la lectura dels apunts, dels articles proposats i la documentació en general, com s’ha exposat anteriorment, han aconseguit canviar molts dels punts de vista que teníem, i ha permès, al final, arribar a certes conclusions.
A grans trets, la majoria dels companys hem arribat a la conclusió que la naturalesa i adequació dels jocs són en funció de l’ús que se’n fa, de com es programen, de com s’hi reflexiona, de com s’utilitzen i amb quina finalitat. S’ha vist que és molt important tenir una anàlisi del context en què s’aplicaran per a poder transmetre als alumnes el que el professor vol.
Per aquesta raó, hem estat molts els que pensem que qui actua amb una orientació més intercultural és el professor, el Joel, ja que no se n'amaga del problema, sinó que el mostra. Entenc que el que es proposa el Joel és treballar el racisme i la intolerància des d'un punt de vista no freqüentment usat a les aules. Tenint clar que la interculturalitat expressa la relació entre les cultures posant l'èmfasi en l'intercanvi i la coexistència, però sense excloure'n el conflicte, penso que aquesta ha estat la premissa que ha usat. (idea extreta de J . Beltrán, R. Crespo, A. Nicolau i J. Pascual. (2003). Interculturalitat i educació (pàg. 44). Barcelona: UOC).
En canvi, qui prendria en el conflicte un posicionament menys intercultural és la Berta. En comptes de buscar el diàleg, la col.laboració, la línea de centre, etc. O simplement buscar alguna situació alternativa, el que acaba fent és fer pública la seva discrepància a una part de la comunitat educativa, és a dir, als pares (bé, només a aquells que es poden sentir més ofesos, per tal que li donin suport en el seu posicionament personal envers el company).
Tot i això, també s’ha esmentat durant el debat que una altra cosa ben diferent de la idoneïtat de la idea central que ha tingut el Joel, és si ho ha dut a terme correctament i de manera adequada la pràctica. En aquest cas penso que no ha estat així.
Com s’ha explicat en diversos missatges al debat, algunes de les condicions bàsiques del professorat intercultural que hem cregut interessant són aquestes formes d’actuar:
• Prendre consciència i reconèixer l’existència d’actituds excloents i discriminatòries.
• Adonar-se de la transcendència d’aquestes actituds en la producció, manteniment i reproducció de les estructures d’estratificació social vigents.
• Identificar els supòsits, mecanismes i processos mitjançant els quals es pretén explicar, justificar i legitimar determinades actituds i desigualtats socials, precisament en base a la diversitat cultural.
• Esforçar-nos per canviar les actituds generadores dels processos d’exclusió per actituds de compromís i implicació personal.
Així doncs, després de llegir totes les intervencions, trobo interessant i encertada la definició d’enfocament intercultural com a l’orientació que considera que el multiculturalisme ha d’incloure les diferències basades en la religió, l’orientació sexual, els factors socioeconòmics, l’edat, el gènere, les discapacitats físiques i inclòs els nivells d’aculturació i d’assimilació (Sue, Ivey, & Pedersen, 1996). A més, accepta l’existència de múltiples punts de vista, sense judicis de valor, es recolza en el constructivisme social, i postula que les persones construeixen els seus móns a través dels processos socials que contenen els símbols culturals.
Penso que, igual que va dir una companya, els problemes més significatius als que s'enfronta l'escola a l'hora d'entomar l'educació intercultural són (en relació al nostre cas):
• La presència d'individualitats que dins la institució escolar fan reduir a zero l'abstracció, provocant l'evolució de l'escola a través dels individus concrets que la protagonitzen i no del col.lectiu que la composa.
• Els conflictes a l'hora de prendre decisions pedagògiques.
A tall de resum m’agradaria comentar que una bona comunicació, un bon treball en equip, un respecte entre els professors, una bona formació, un abandonament de l’egocentrisme són imprescindibles per a instaurar un treball intercultural. Tal i com es diu al mòdul: “la interculturalitat interpreta la relació entre les cultures posant l'èmfasi en l'intercanvi i en la coexistència, sense excloure'n el conflicte. Les cultures no són ens aïllats, purs i homogenis" (J . Beltrán, R. Crespo, A. Nicolau i J. Pascual. (2003). Interculturalitat i educació (pp 44). Barcelona: UOC). La importància que té el fet d’analitzar la pròpia pràctica, de reconèixer els errors, de buscar un consens, de treballar la interculturalitat de forma col.lectiva i no individual, és quelcom indispensable.
A partir d’aquí es comença a debatre donant arguments a favor i en contra pel que fa dos temes: si els jocs fomenten o no la intolerància i el racisme, i també sobre quin dels professors actua més interculturalment.
Hi ha hagut una evolució gràcies als arguments dels companys i també gràcies a les diferents fonts d’informació que hem consultat. La veritat és que durant el debat s’ha vist una bona comunicació, un respecte pels diferents punts de vista, diverses aportacions molt i molt ben fetes i reflexionades, que juntament amb la lectura dels apunts, dels articles proposats i la documentació en general, com s’ha exposat anteriorment, han aconseguit canviar molts dels punts de vista que teníem, i ha permès, al final, arribar a certes conclusions.
A grans trets, la majoria dels companys hem arribat a la conclusió que la naturalesa i adequació dels jocs són en funció de l’ús que se’n fa, de com es programen, de com s’hi reflexiona, de com s’utilitzen i amb quina finalitat. S’ha vist que és molt important tenir una anàlisi del context en què s’aplicaran per a poder transmetre als alumnes el que el professor vol.
Per aquesta raó, hem estat molts els que pensem que qui actua amb una orientació més intercultural és el professor, el Joel, ja que no se n'amaga del problema, sinó que el mostra. Entenc que el que es proposa el Joel és treballar el racisme i la intolerància des d'un punt de vista no freqüentment usat a les aules. Tenint clar que la interculturalitat expressa la relació entre les cultures posant l'èmfasi en l'intercanvi i la coexistència, però sense excloure'n el conflicte, penso que aquesta ha estat la premissa que ha usat. (idea extreta de J . Beltrán, R. Crespo, A. Nicolau i J. Pascual. (2003). Interculturalitat i educació (pàg. 44). Barcelona: UOC).
En canvi, qui prendria en el conflicte un posicionament menys intercultural és la Berta. En comptes de buscar el diàleg, la col.laboració, la línea de centre, etc. O simplement buscar alguna situació alternativa, el que acaba fent és fer pública la seva discrepància a una part de la comunitat educativa, és a dir, als pares (bé, només a aquells que es poden sentir més ofesos, per tal que li donin suport en el seu posicionament personal envers el company).
Tot i això, també s’ha esmentat durant el debat que una altra cosa ben diferent de la idoneïtat de la idea central que ha tingut el Joel, és si ho ha dut a terme correctament i de manera adequada la pràctica. En aquest cas penso que no ha estat així.
Com s’ha explicat en diversos missatges al debat, algunes de les condicions bàsiques del professorat intercultural que hem cregut interessant són aquestes formes d’actuar:
• Prendre consciència i reconèixer l’existència d’actituds excloents i discriminatòries.
• Adonar-se de la transcendència d’aquestes actituds en la producció, manteniment i reproducció de les estructures d’estratificació social vigents.
• Identificar els supòsits, mecanismes i processos mitjançant els quals es pretén explicar, justificar i legitimar determinades actituds i desigualtats socials, precisament en base a la diversitat cultural.
• Esforçar-nos per canviar les actituds generadores dels processos d’exclusió per actituds de compromís i implicació personal.
Així doncs, després de llegir totes les intervencions, trobo interessant i encertada la definició d’enfocament intercultural com a l’orientació que considera que el multiculturalisme ha d’incloure les diferències basades en la religió, l’orientació sexual, els factors socioeconòmics, l’edat, el gènere, les discapacitats físiques i inclòs els nivells d’aculturació i d’assimilació (Sue, Ivey, & Pedersen, 1996). A més, accepta l’existència de múltiples punts de vista, sense judicis de valor, es recolza en el constructivisme social, i postula que les persones construeixen els seus móns a través dels processos socials que contenen els símbols culturals.
Penso que, igual que va dir una companya, els problemes més significatius als que s'enfronta l'escola a l'hora d'entomar l'educació intercultural són (en relació al nostre cas):
• La presència d'individualitats que dins la institució escolar fan reduir a zero l'abstracció, provocant l'evolució de l'escola a través dels individus concrets que la protagonitzen i no del col.lectiu que la composa.
• Els conflictes a l'hora de prendre decisions pedagògiques.
A tall de resum m’agradaria comentar que una bona comunicació, un bon treball en equip, un respecte entre els professors, una bona formació, un abandonament de l’egocentrisme són imprescindibles per a instaurar un treball intercultural. Tal i com es diu al mòdul: “la interculturalitat interpreta la relació entre les cultures posant l'èmfasi en l'intercanvi i en la coexistència, sense excloure'n el conflicte. Les cultures no són ens aïllats, purs i homogenis" (J . Beltrán, R. Crespo, A. Nicolau i J. Pascual. (2003). Interculturalitat i educació (pp 44). Barcelona: UOC). La importància que té el fet d’analitzar la pròpia pràctica, de reconèixer els errors, de buscar un consens, de treballar la interculturalitat de forma col.lectiva i no individual, és quelcom indispensable.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Les TIC en relació a la interculturalitat segons Kofi
"Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d'eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua"
(Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003)
(Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003)
dissabte, 19 de setembre del 2009
Inici
Sota el meu punt de vista, l'assignatura Interculturalitat i Educació genera fàcilment nombroses expectatives pel que fa als continguts que pot tractar; més que res, i primerament, perquè es poden induir a partir del seu propi títol: el fenomen intercultural i els seus desajustos i interpretacions lligat a l'educació.
Espero que mitjançant el treball que s'elabori en aquesta assignatura es pugui assolir un grau de comprensió més elevat pel que fa a com es pot treballar la interculturalitat dins l'aula, valorar si realment s'és objectiu o no en l'ensenyament dels valors... però sobretot espero que doni una visió més general i real sobre la realitat de les nostres escoles. A més, seria interessant que un cop finalitzat el semestre, hi hagués una idea de com influeix el tractament de la interculturalitat a l'alumnat i al sistema educatiu en general (inclosos els mestres), com aquest tema n'arriba a estar de tacat pels temes polítics que dia rere dia conformen la nostra societat, etc.
Penso que l'assoliment d'unes bases comunes a tot arreu que respectin les diferències culturals i ajudin a la completa integració esdevé quelcom indispensable a l'hora de poder gaudir d'una educació (i més a llarg termini, d'una societat) sana i oberta a perspectives de futur. També crec que moltes vegades això no passa.
Canviant una mica de tema i referint-nos al propi blog, la veritat és que és la primera vegada que hi participo i em ve de nou, però pot convertir-se en una eina eficaç de traspàs d'informacions diverses i sobretot d'opinions que, en tant que mestra, m'interessen d'allò més. Espero que serveixi per poder contrastar múltiples opinions i divergències sobre la temàtica de la diferències entre cultures i el seu trasllat a l'àmbit educatiu.
Per últim, comentar que crec que els continguts i competències necessaris a l'hora d'abordar aquesta temàtica giren al voltant de la comprensió de què és una cultura, dels components interns que cadascuna té, de les diferències entre els punts de vista que qualsevol persona té només pel simple fet de pertànyer a una i no a una altra cultura... i també de la comprensió de les polítiques que planen damunt nostre.
Espero que mitjançant el treball que s'elabori en aquesta assignatura es pugui assolir un grau de comprensió més elevat pel que fa a com es pot treballar la interculturalitat dins l'aula, valorar si realment s'és objectiu o no en l'ensenyament dels valors... però sobretot espero que doni una visió més general i real sobre la realitat de les nostres escoles. A més, seria interessant que un cop finalitzat el semestre, hi hagués una idea de com influeix el tractament de la interculturalitat a l'alumnat i al sistema educatiu en general (inclosos els mestres), com aquest tema n'arriba a estar de tacat pels temes polítics que dia rere dia conformen la nostra societat, etc.
Penso que l'assoliment d'unes bases comunes a tot arreu que respectin les diferències culturals i ajudin a la completa integració esdevé quelcom indispensable a l'hora de poder gaudir d'una educació (i més a llarg termini, d'una societat) sana i oberta a perspectives de futur. També crec que moltes vegades això no passa.
Canviant una mica de tema i referint-nos al propi blog, la veritat és que és la primera vegada que hi participo i em ve de nou, però pot convertir-se en una eina eficaç de traspàs d'informacions diverses i sobretot d'opinions que, en tant que mestra, m'interessen d'allò més. Espero que serveixi per poder contrastar múltiples opinions i divergències sobre la temàtica de la diferències entre cultures i el seu trasllat a l'àmbit educatiu.
Per últim, comentar que crec que els continguts i competències necessaris a l'hora d'abordar aquesta temàtica giren al voltant de la comprensió de què és una cultura, dels components interns que cadascuna té, de les diferències entre els punts de vista que qualsevol persona té només pel simple fet de pertànyer a una i no a una altra cultura... i també de la comprensió de les polítiques que planen damunt nostre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
